Qui som: Eva i
Cris, darrere de
CordepitahayaDues trajectòries, un mateix projecte.

L’Eva coneix el món del ioga als 16 anys, al seu poble natal, Santa Maria de Palautordera. Abans d’anar a l’institut, cada matí anava a practicar ioga a casa d’un conegut, mentre naixia el sol. Aquella experiència íntima, senzilla i lluminosa va obrir una porta que ja no s’ha tancat mai més: des de llavors, el ioga l’ha acompanyada al llarg de tota la seva vida. Des de ben jove, l’Eva ha estat una ànima profundament curiosa, amb una necessitat constant d’observar, comprendre i descobrir el món que l’envoltava.

La passió per l’escriptura la porta a graduar-se en Estudis Literaris (2013-2017) a la Universitat de Barcelona, i és així com es converteix en escriptora i creadora audiovisual. La paraula, la literatura i l’escriptura es converteixen ben aviat en una altra manera d’apropar-se a la realitat: una forma d’observar-la, qüestionar-la i intentar donar forma a allò que sovint costa expressar. Durant l’últim any de la carrera realitza pràctiques al Teatre Nacional de Catalunya, una experiència que reforça el vincle entre literatura, escena i creació. Ha escrit i editat Un enigma de sentimientos (2013) i el llibre PayasAs: humor y género (2018), i ha col·laborat amb el Grup d’Escriptors del Montseny en diverses publicacions com Relats del Montseny (2013), Montseny entre llum i boires (2014), Montseny màgic (2014) i Montseny eròtic (2018). També ha publicat a El Matí, Nació Digital Baix Montseny, la revista Bagant i Lletra de Dona. El 2018 va rebre l’accèssit del IV Premi Francesca Bartrina al millor Treball Final de Grau en estudis de gènere pel seu treball El final político. Una propuesta para el problema de la in/visibilización lésbica en la ficción.

La seva trajectòria neix de la trobada entre la paraula, el cos, l’escena i la mirada social. Més que avançar per un únic camí, l’Eva ha anat construint la seva trajectòria unint llenguatges diferents. L’escriptura, el teatre, el cos, l’humor o la mirada social apareixen una vegada i una altra com formes diverses d’apropar-se a una mateixa pregunta: què ens construeix com a persones i de quina manera podem viure amb més consciència i llibertat. En l’àmbit teatral i escènic, s’ha format en estudis còmics i teatrals, clown, humor, feminismes i transformació social en espais com el Teatre Nacional de Catalunya (TNC), La Tregua, El Semillero (Granada) i l’Institut Integratiu de Barcelona, amb mestres com Alain Vigneau i Leda dos Santos.

És cofundadora del projecte Payasas Cirkulando, directora de l’obra teatral Payasa me siento i creadora i facilitadora del taller Risistentes, clown y género. Amb aquest projecte desenvolupa durant més d’un any una experiència artística i de recerca per Mèxic i Colòmbia, presentant espectacles, tallers i el treball entorn del clown, l’humor i el gènere en diferents espais i festivals. El clown li permet descobrir també un territori que va més enllà de l’escena: un lloc on la vulnerabilitat pot convertir-se en força, i on l’humor pot esdevenir una manera profundament humana de mirar-nos. Aquesta etapa està marcada pel moviment i l’expansió cap enfora: viatjar, conèixer altres realitats, crear projectes, teixir xarxes, investigar, escriure, filmar i experimentar noves formes de relació i expressió. El món es converteix en un territori viu de descoberta.

També ha estat directora i creadora del documental Risistentes: una mirada del clown desde los feminismos latinoamericanos (2021), realitzat entre Mèxic i Colòmbia, i ha participat en projectes d’investigació, gravació i edició documental vinculats a la Universitat Autònoma de Barcelona en col·laboració amb la Fundació Autònoma Solidària i Hindustan Kalari Sangam., sobre les polítiques neoliberals de la pagesia del sud de l’Índia. És codirectora, càmera i coproductora del documental The Aim is To Get Moksha. Tradition and Modernity in the Practice of Kalarippayattu in Kerala, India (2022). Aquest treball ha format part posteriorment de mostres i espais vinculats al documental etnogràfic i a la recerca antropològica.

Al llarg dels anys ha desenvolupat projectes en l’àmbit artístic, educatiu i social: intervencions amb espectacles de clown, tallers de risoteràpia amb gent gran, col·laboracions amb el SAI —Servei d’Atenció Integral LGTBIQ+—, voluntariats al Sommerwerft Theatre Festival de Frankfurt, participació al Festival de Pallasses del Circ Cric i implicació en la creació de la Xarxa de Pallasses a nivell estatal. També ha participat en projectes musicals i escènics col·lectius, ampliant la seva experiència en el treball corporal, rítmic i performatiu.

Després d’anys, arriba un moment en què el moviment, els viatges i aquesta manera d’estar tan orientada cap enfora comencen a transformar-se. L’Eva torna a Catalunya, s’arrela i inicia una etapa més pausada i profunda, en què la curiositat que fins aleshores l’havia portat a explorar el món comença també a dirigir-se cap al seu propi món intern. L’Eva aprofundeix en l’acompanyament dels processos humans a través de la formació de tres anys en Psicoteràpia Gestalt (2021–2024). La Gestalt es converteix en un punt d’inflexió important en el seu camí: un espai des d’on començar a observar-se amb més profunditat, reconèixer patrons, emocions i formes de relacionar-se, i aprendre a sostenir l’experiència des de la presència i la responsabilitat. També s’ha format en Comunicació No Violenta, integrant eines d’escolta, expressió i relació que travessen la seva manera d’acompanyar grups i persones.

El 2021 inicia també la formació d’Astrologia a Granada i, amb la seva mestra Irene, aprofundeix en l’astrologia des d’una mirada psicològica, evolutiva i transpersonal, integrant també una dimensió vivencial, simbòlica i espiritual. En l’astrologia troba una manera de reunir moltes de les seves inquietuds i de comunicar-se amb el món: un llenguatge simbòlic que li permet relacionar experiència, arquetip, cicle vital i consciència, i donar forma a realitats que sovint no poden ser compreses només des de la raó. Entén la carta natal com un camp viu i simbòlic per comprendre patrons, processos i moments vitals amb més consciència. La seva manera d’entendre i transmetre l’astrologia està inspirada en mestres com Eugenio Carutti i Silvia Neira, que conceben la carta natal com un mandala de consciència, una representació viva del misteri que som. Aquesta visió beu també del pensament de Carl Gustav Jung, que va estudiar els arquetips i els símbols com a ponts entre la psique i el cosmos, entre el conscient i l’inconscient col·lectiu. Juntament amb la formació en Psicoteràpia Gestalt, l’Eva interrelaciona les dues disciplines i s’inspira en l’enfocament humanista i vivencial de Claudio Naranjo, Laura Perls i Fritz Perls, que des de la teràpia Gestalt ens conviden a mirar-nos amb presència i responsabilitat. Altres referents que han influït en la seva formació són José Millán, amb la seva lectura de l’astrologia en clau política i social, i Patricia Gallego, amb la seva connexió entre el llenguatge astrològic i la dimensió energètica i corporal.

En l’àmbit del ioga, ha realitzat la formació de professorat de ioga (2023–2025), una etapa clau en el seu camí com a professora, des d’on aprofundeix en la pedagogia i la transmissió del ioga com a camí de consciència. Durant aquest procés explora la pràctica i l’alineació de les asanes, el pranayama, la meditació, la filosofia i els textos del ioga, així com en la construcció i seqüenciació de classes, la pedagogia, l’acompanyament de diferents corporalitats i l’ètica i la presència del professorat. Una formació que entén el ioga no només com una pràctica física, sinó com un camí d’autoconeixement que travessa la manera de relacionar-nos amb nosaltres mateixes i amb les altres. D’alguna manera, aquella pràctica que havia començat gairebé en silenci als setze anys tornava ara amb una altra mirada. Ja no només com una experiència personal, sinó com un llenguatge des del qual poder acompanyar altres persones.

A més a més ha acompanyat grups i processos des d’una mirada sensible, creativa i propera. Ha estat acompanyant de joves i adolescents a l’escola viva El Planter (2022) i actualment exerceix com a professora de ioga des del 2020, tant en classes individuals com grupals.

Amb els anys, tot allò que en un primer moment havia aparegut com a camins separats comença a trobar-se: la literatura i el símbol, el cos i la paraula, l’escena i la presència, la creativitat i l’acompanyament. El viatge cap enfora i el viatge cap endins deixen de ser dues direccions oposades i es converteixen en parts d’un mateix recorregut.

Actualment és creadora del projecte Cordepitahaya, centre de ioga i teràpies, un espai on reuneix tot aquest bagatge vital i professional. Després d’anys de moviment, recerca, creació i descobriment, i d’un procés d’arrelament i autoconeixement, l’Eva sent la necessitat de posar al servei dels altres tot allò que ha anat aprenent i integrant. El projecte es converteix així en una síntesi viva del seu camí. Un lloc segur des d’on aturar-se, explorar-se i transitar els propis processos amb més presència, llibertat i autenticitat. Des d’aquí acompanya persones i grups a través del ioga, la creativitat, l’educació, el cos i la consciència, sostenint una mirada humana, sensible i transformadora.